Damn Small Linux, o un salvavides de 50 MB
drfelip | 02 Agost, 2006 12:38
La primera lloança d'aquest bloc és, de fet, el motiu de la creació del bloc: destacar aquelles coses que realment m'han fet un gran servei o una gran putada. La primera lloança és per la distribució de Linux Damn Small Linux. Vos contaré perquè.
La informàtica és una disciplina incerta, i de tant en tant alguna catàstrofe imprevisible fa que la sang se't glaci a les venes i el cor se t'aturi en sec: has perdut dades importantíssimes. O no les has perdudes. Tot depèn de tenir les eines adients per rescatar-les.
Aquesta setmana vaig patir un d'aquests dramàtics episodis: finals de juliol, una calor insuportable, un ordinador portable funcionant durant hores i més hores i, sense que tu li diguis, l'ordinador es reinicia. O bé, s'intenta reiniciar. El sistema operatiu (Windows XP en aquest cas) no s'acaba d'iniciar, entra en un bucle sense fi de reinicis constants. Ni mode a prova d'errades, ni discs d'inici, ni Scandisk, res aconsegueix arribar a un estat mínimament funcional de l'ordinador. L'única esperança, una reparació de la instal·lació de Windows, també s'esvaeix quan l'opció no apareix disponible: això indica que el sistema està massa malmès per ser recuperat.
Dins la meva ment només quedava una opció: formatar! Però, i les dades? Havia fet còpia de seguretat? Uff, sí, però feia un mes i mig, massa temps, hi havia molta informació valuosa que no s'havia copiat! Quina sortida ens quedava? La resposta, per jo i en aquell moment: Linux.
Linux, com Windows o Mac OS i altres, és un sistema operatiu, és a dir, l'encarregat de fer d'intermediari entre l'ordinador, els programes i l'usuari. Existeixen moltíssimes versions de Linux (que els entesos anomenen "distribucions"), pensades per les tasques més diverses, i moltes d'elles es poden iniciar i executar directament des del CD que les conté, sense necessitat d'instal·lar-les i per tant alterar les dades del disc dur. Una mica de recerca em va guiar fins a la distribució que em serviria per la tasca de rescat: Damn Small Linux.
Damn Small Linux empaqueta en 50 MB els programes necessaris per un ús diari de l'ordinador: navegador d'internet, programa de correu, processador de textes... Com vos podeu imaginar, en tan poc espai no hi caben versions molt complexes de cap d'elles, però són lleugeres i funcionals, i de fet una bona opció per ordinadors de potència limitada. Però la clau pel meu cas, era que es podia instal·lar a una unitat de memòria USB i que duia un programa de gravació de CD: així, iniciant des de la memòria USB, deixaria lliure la gravadora de CD (l'ordinador només du una unitat combinada lector-gravador) i podria gravar les meves dades en CD.
No diré que fos un camí de roses: per accedir a les particions del disc dur les vaig haver de muntar manualment (per mitjà de la línia de comandaments, que no tenc gaire per mà), el programa de gravació de CD (que es diu cdw) era una mica pedestre, i a més quan gravava quantitats grosses de dades el sistema es penjava (tal vegada intentava agafar dades que es trobaven malmeses, o la temperatura havia fet malbé qualque component que feia el sistema inestable), la qual cosa m'obligava a copiar les dades en petites parts, però a la fí ho vaig aconseguir: rescatar totes les dades que necessitava i passar-les a un altre ordinador. Ara l'ordinador avariat és al servei tècnic, les dades són a un altre ordinador i podem continuar treballant mentre els tècnics fan la seva feina. Sense Damn Small Linux, hauriem perdut un mes i mig de feina i hauriem hagut de paralitzar la feina fins que l'ordinador estàs arreglat. Per això la meva primera lloança és per aquesta petita distribució de Linux. Recordau aquest nom, també vos podria salvar a voltros.
La informàtica és una disciplina incerta, i de tant en tant alguna catàstrofe imprevisible fa que la sang se't glaci a les venes i el cor se t'aturi en sec: has perdut dades importantíssimes. O no les has perdudes. Tot depèn de tenir les eines adients per rescatar-les.
Aquesta setmana vaig patir un d'aquests dramàtics episodis: finals de juliol, una calor insuportable, un ordinador portable funcionant durant hores i més hores i, sense que tu li diguis, l'ordinador es reinicia. O bé, s'intenta reiniciar. El sistema operatiu (Windows XP en aquest cas) no s'acaba d'iniciar, entra en un bucle sense fi de reinicis constants. Ni mode a prova d'errades, ni discs d'inici, ni Scandisk, res aconsegueix arribar a un estat mínimament funcional de l'ordinador. L'única esperança, una reparació de la instal·lació de Windows, també s'esvaeix quan l'opció no apareix disponible: això indica que el sistema està massa malmès per ser recuperat.
Dins la meva ment només quedava una opció: formatar! Però, i les dades? Havia fet còpia de seguretat? Uff, sí, però feia un mes i mig, massa temps, hi havia molta informació valuosa que no s'havia copiat! Quina sortida ens quedava? La resposta, per jo i en aquell moment: Linux.
Linux, com Windows o Mac OS i altres, és un sistema operatiu, és a dir, l'encarregat de fer d'intermediari entre l'ordinador, els programes i l'usuari. Existeixen moltíssimes versions de Linux (que els entesos anomenen "distribucions"), pensades per les tasques més diverses, i moltes d'elles es poden iniciar i executar directament des del CD que les conté, sense necessitat d'instal·lar-les i per tant alterar les dades del disc dur. Una mica de recerca em va guiar fins a la distribució que em serviria per la tasca de rescat: Damn Small Linux.
Damn Small Linux empaqueta en 50 MB els programes necessaris per un ús diari de l'ordinador: navegador d'internet, programa de correu, processador de textes... Com vos podeu imaginar, en tan poc espai no hi caben versions molt complexes de cap d'elles, però són lleugeres i funcionals, i de fet una bona opció per ordinadors de potència limitada. Però la clau pel meu cas, era que es podia instal·lar a una unitat de memòria USB i que duia un programa de gravació de CD: així, iniciant des de la memòria USB, deixaria lliure la gravadora de CD (l'ordinador només du una unitat combinada lector-gravador) i podria gravar les meves dades en CD.
No diré que fos un camí de roses: per accedir a les particions del disc dur les vaig haver de muntar manualment (per mitjà de la línia de comandaments, que no tenc gaire per mà), el programa de gravació de CD (que es diu cdw) era una mica pedestre, i a més quan gravava quantitats grosses de dades el sistema es penjava (tal vegada intentava agafar dades que es trobaven malmeses, o la temperatura havia fet malbé qualque component que feia el sistema inestable), la qual cosa m'obligava a copiar les dades en petites parts, però a la fí ho vaig aconseguir: rescatar totes les dades que necessitava i passar-les a un altre ordinador. Ara l'ordinador avariat és al servei tècnic, les dades són a un altre ordinador i podem continuar treballant mentre els tècnics fan la seva feina. Sense Damn Small Linux, hauriem perdut un mes i mig de feina i hauriem hagut de paralitzar la feina fins que l'ordinador estàs arreglat. Per això la meva primera lloança és per aquesta petita distribució de Linux. Recordau aquest nom, també vos podria salvar a voltros.
Lloança | 
Següent | 
Comentaris (0) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Menú
Cerca
Calendari
| « | Gener 2009 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |